La història del savi i la papallona

El passat mes d’octubre vaig tenir la sort de poder assistir a un taller de Jure Biechonsky, fundador de SACH International, sobre mites i contes de fades, que es va desenvolupar en el context del X Congrés Internacional EUROTAS de Psicologia i Espiritualitat.

A banda de la força d’en Jure i de la seva intel·ligentíssima manera de gestionar tot el que va sorgir durant el temps que va durar el taller, em va encantar el conte originari de l’Índia amb què va finalitzar la sessió. Miraré d’explicar-lo de la manera més fidel possible:

Vet aquí que una vegada hi havia un home gran molt savi que viatjava de poble en poble i de contrada en contrada. L’única cosa que demanava a canvi de la seva saviesa era que el deixessin alimentar-se, rentar-se i dormir. Un bon dia, un jove -que sabia que el savi era a punt de visitar la seva vila- va afirmar davant dels seus veïns que ell era més llest que l’home gran i savi, i que els ho demostraria ben aviat. Aleshores els va explicar els seus plans… Caçaria una papallona, l’agafaria amb la mà i preguntaria al savi: “Què hi tinc, a la mà, vell home savi?”. En cas que encertés el que hi tenia, aleshores li preguntaria: “I aquesta papallona és viva o morta?”. I llavors, digués el que digués, perdria, perquè el noi l’esclafaria amb la mà en cas que el savi respongués que la papallona era viva, i en cas contrari no l’esclafaria i la deixaria viure…

Arribat el dia que el savi havia de visitar la vila on vivia el jove, aquest va preguntar-li: “Què hi tinc, a la mà, vell home savi?”. I el savi va contestar: “Hi tens una papallona”. El jove, molt sorprès, va dir-li immediatament després: “I aquesta papallona és viva o morta?”. Aleshores, l’home gran i savi va respondre: “És a les teves mans que visqui o que es mori”.

En Jure Biechonski ens va demanar que recordem sempre aquest conte i que l’apliquem a la nostra vida diària en l’àmbit de les relacions humanes, perquè depèn de nosaltres que les relacions gaudeixin d’una salut de ferro o que, al contrari, morin d’una manera dolorosa i cruel. Gràcies, mestre!

Si us ha agradat aquesta història i penseu que us pot ser útil, deixeu algun comentari al final de l’article, si us plau. 🙂