EUROVEGAS IS PAIN!!!
Dimarts 24 de juliol de 2012. Passejo per la preciosa vila de Sitges amb el meu company i una parella d’amics, un dels quals és geògraf.
Des del seu telèfon mòbil, de tant en tant llegeix els missatges de microblogging d’una coneguda xarxa social. De cop i volta ens anuncia que el Col·legi de Geògrafs de Catalunya i l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya han emès un comunicat sobre la possible implantació d’Eurovegas a Catalunya. Aprofita per explicar-nos alguns dels problemes que aquest fet podria generar. Em semblen MOLT greus i confio que es farà més cas del que diuen aquestes persones professionals i expertes en Geografia que no pas d’altres arguments que penso que estan més basats en la cobdícia, la inconsciència i la ignorància que no pas en un coneixement complex i global de la qüestió. Per això crec que és fonamental que des dels col·legis professionals i des de les universitats es faci més difusió dels riscos (mediambientals i socials especialment) que pot comportar la implantació d’Eurovegas tant a Catalunya com a qualsevol altre indret. D’aquesta manera, potser podrem començar a parlar d’aquest tema des del seny, i no des de la por de no trobar feina ni des de les promeses plenes de mentides que sovint sentim… A més, penso que tothom (i les institucions les primeres) tenim la responsabilitat d’aturar allò que no sembla beneficiós ni per al medi ni per a les persones.
Aleshores recordo la fotografia que vaig fer ara fa uns dies mentre caminava pel meu barri i no puc deixar de pensar en la saviesa d’algunes veus del carrer… Ciutadania de Catalunya i d’arreu, informem-nos i actuem! Aturem Eurovegas. Eurovegas NO.
Quant pagaries per no tenir diners?
Ja sabeu que les parets de Barcelona parlen, oi que sí? I està clar que de vegades diuen coses molt més intel·ligents que les que acostumem a sentir als mitjans de comunicació, per exemple… Visca el carrer!
ANOLECRAB?
La meva estimada Barcelona té aquestes coses…
Fotografia d’un edifici de vidre de l’avinguda del Paral·lel on es reflecteix el nom de la ciutat,
el qual es pot veure a l’edifici del davant, concretament en un hotel.
Indignació ciutadana
Aquests dies són especials… Hi ha persones que estan pensant en alternatives a un sistema que fa temps que no funciona i que em recorda estranyament l’època de la Restauració borbònica, amb el seu torn polític. El que em sorprèn és que mentre es fa palès que cal un moviment social fort i ben estructurat perquè les coses canviïn de debò, arriben les eleccions municipals i encara hi ha gent que o bé no vota, o bé segueix confiant en partits que no fan bé la seva feina, que ens estafen i ens menteixen sense cap mirament, que van en contra dels interessos de les persones, etc. Ho sento, però estic perplexa i encara més indignada que abans! I el pitjor de tot és que els mitjans de comunicació anomenats “públics”, que paguem de la nostra butxaca, continuen mostrant uns resultats que sembla que amaguin l’existència de formacions polítiques alternatives a les anomenades “majoritàries”. A més, segueix predominant un discurs basat en partits vencedors i partits vençuts, com si estiguéssim en guerra. Em sembla molt poc seriós i molt poc professional per part dels mitjans…
En fi, dit això, per si algú no ha vist encara l’ambient que es respirava el passat dissabte a la plaça Catalunya de Barcelona, aquí teniu unes fotos i un vídeo:
I aprofito també per fer-vos arribar un vídeo boníssim de l’any 1962 sobre el sistema de votacions (gràcies, Eli!) que m’ha semblat molt adient per aquests temps que ja fa lustres que corren:
“Preneu-ne nota: bonic, divertit, chulo i guai. A aquestes altures, el públic ja sap que Mariscal fa el que li rota”, Sergi Pàmies
Avui s’acabava l’exposició sobre el treball de Mariscal que s’ha pogut veure a la Pedrera, a Barcelona, des de finals de setembre fins ara.
Per una banda, i sense ànim de treure mèrits a la feina de dissenyador de Mariscal, alguns dels projectes que s’hi presentaven no em van fer gaire el pes perquè, gràcies a un disseny fresc i desenfadat, el que s’aconsegueix és que es venguin productes d’empreses on l’ètica brilla per la seva absència.
Però també he de reconèixer que l’anomenada capella del señor Mundo, plena de missatges sobre la bellesa i la força natural del nostre planeta, sobre la necessitat d’un autèntic compromís per part de l’ésser humà per preservar la biodiversitat i la salut del món en què vivim, em va sorprendre gratament.
També em van agradar alguns esbossos com el que veureu a continuació:
… i els diorames, i el documental sobre la pel·lícula realitzada en col·laboració amb Fernando Trueba, Chico & Rita (que s’estrenarà aviat), i la instal·lació “Nit de lluna plena” (ideal per a les criatures), i la proposta del fotomaton (fer-se una foto amb una careta d’un dels personatges de Mariscal), etc. De fet, aquí us deixo les dues fotos que em vaig fer (sense careta, per portar la contrària, hehehe… Bé, de fet me la vaig endur i la vaig regalar a un bon amic pel seu aniversari).
Ah! Una darrera cosa: em va encantar descobrir coses que desconeixia completament d’en Mariscal, però sobretot veure alguns projectes força coneguts que m’agradaven i que no sabia que els havia ideat i desenvolupat ell.
Per si algú vol saber-ne alguna cosa més, aquí teniu l’enllaç que us durà al dossier de l’exposició.
Un misteri al meu barri…
El 1992 vaig marxar de Barcelona i vaig començar els meus estudis universitaris a Montpeller. Sembla que aquell any es va construir un edifici amb pisos de luxe a la Ronda de Sant Pau. El 1997, després d’haver passat quatre anys en aquella ciutat occitana i havent viscut també durant un any a Tolosa de Llenguadoc, vaig tornar a la meva Barcelona estimada. Aleshores va ser quan vaig descobrir l’edifici de luxe de la Ronda de Sant Pau i fins ara sempre m’havia preguntat per què no hi vivia ningú i per què no l’okupava cap grup del barri. Però la primavera va canviar les coses i un bon dia vaig veure les persianes obertes i una bandera vermella en un dels balcons de l’edifici. Ara els diaris diuen que els mossos d’esquadra han desokupat l’edifici. Ja veurem què en diu el barri…
Barrilònia
Sempre que passejo per la Rambla del Raval em miro aquest edifici okupat que acull tantes activitats interessants. Però Barrilònia és molt més que un edifici, és clar! Es tracta d’un centre social okupat autogestionat.
La Otra Carbonería
Casa okupada al carrer Urgell de Barcelona. http://laotracarboneria.net/, http://laotracarboneria.wordpress.com/
A Liverpool hi ha una altra Barcelona…
Doncs sí, a la ciutat de Liverpool existeix un restaurant de l’Índia que es diu així: Barcelona. Curiós, no? 🙂
Qui sóc
Fotos
DRETS D’AUTORIA
Nitjorn 