Alimentació i salut pública
A les IX Jornades de Comerç Just i Consum Responsable, organitzades principalment per la Xarxa de Consum Solidari, hi va participar la metgessa Carme Valls i Llobet. En aquesta ponència ens va parlar d’alimentació i salut pública. No us la perdeu. Val molt la pena!
Somriu! La vida és bella. :-)
Quan vaig fer aquesta foto, estava a punt de menjar un deliciós tomàquet bio amb un tros de pa d’espelta integral amb llavors variades (també bio), formatge d’ovella i salsitxa de Frankfurt d’animalons alimentats en una granja agroecològica. Estava tot boníssim i aquesta és la cara que se’m va quedar quan vaig començar a menjar. Slurrrp! Si voleu gaudir de productes com aquests a bon preu, us recomano que compreu el menjar, la cosmètica natural i els productes de neteja en línia a la Xarxa de Consum Solidari, una cooperativa que compta amb diferents grups de consum a diversos barris de Barcelona. I si en voleu més informació, us recomano que aneu a les IX Jornades de Comerç Just i Consum Responsable. També em podeu preguntar com funciona i us ho explicaré amb molt de gust!
Dolça Revolució
Fa uns dies, algú a qui aprecio molt em va fer arribar una entrevista molt interessant sobre un moviment que no coneixia. Es tracta de la Dolça Revolució, i qui el lidera és en Josep Pàmies. Podeu llegir l’entrevista fent clic aquí i també podeu trobar més informació sobre aquest moviment entrant a http://www.dolcarevolucio.cat/ca/.
Gaudiu de la Dolça Revolució i… passeu el missatge! 
Sexualitat conscient
Fa uns mesos vaig publicar en aquest weblog un article sobre el Tantra, que com sabeu és un tema que m’interessa molt des que, en un viatge a Las Pedroñeras, la meva amiga Mentxu em va aconsellar que llegís un llibre d’en Ramiro A. Calle sobre aquesta qüestió. El viatge de tornada cap a casa en tren va ser una delícia gràcies a aquesta obra i, poc després, va¡g anar a París. La visita a una llibreria em va donar un dels regals més preuats per a mi: vaig trobar una altra obra sobre el Tantra, aquest cop de l’André von Lysebeth (Tantra. Le culte de la féminité), que fins ara és del millor que he llegit sobre aquesta pràctica. Aquest estiu passat vaig trobar un article de la Irene Orce sobre sexualitat conscient que em va agradar força, i per això el poso a l’abast de tothom des d’aquest post. El podeu trobar aquí. Parla de Tantra, sí, però d’una manera molt planera i amb voluntat de divulgar pràctiques menys mecàniques, més conscients i més amoroses que s’allunyin del consum de cossos. Gaudiu-ne! 
Tantra
Aquest és un tema molt desconegut i que jo respecto enormement. És per això que incloc en aquest article alguns fragments del que diu la Viquipèdia i uns vídeos dels quals es pot extreure un munt d’idees i de pràctiques interessants, però s’ha d’anar més enllà de la presentació formal i dels discursos dels vídeos, que personalment em posen un xic nerviosa perquè em semblen massa exagerats i idealitzats, i sobretot de vegades sonen massa “esotèrics”.
Si us interessa seriosament el tema, us animo a llegir primer, com a introducció, l’obra de Ramiro A. Calle anomenada Tantra. De la sexualidad sagrada al amor consciente i després la d’André van Lysebeth , titulada Tantra. El culto de lo femenino.
Fragments extrets de la Viquipèdia:
“En l’hinduisme hi ha un tantra de la mà dreta i un de la mà esquerra, i aquest últim inclou tècniques de meditació i ritualizació mitjançant l’acte sexual (veure també taoisme i ioga) on s’integren les energies femenines i masculines i s’obté el plaer total, i en general se’ns diu que el mètode de la mà dreta és més “elevat”. Això no és així en el tantrisme budista, en el qual els tantres inferiors (entre els sarmapa) o externs (entre els ñingmapa) exclouen la unió eròtica, mentre que els tantres superiors o interns poden incloure-la (i de fet algunes tradicions afirmen que sense la unió en qüestió és impossible assolir la realització). [...] A Occident, sovint s’ha entès el terme ‘tantra’ com si es referís exclusivament a pràctiques sexuals que busquen despertar l’energia kundalini mitjançant el que en l’hinduisme es coneix com a maithuná (terme sànscrit que significa acte sexual) Aquesta interpretació del ‘tantra’ com referint-se exclusivament a una via basada en la unió sexual es coneix com neotantra.
Una concepció freqüent sobre el neotantra és veure’l com el «tantra occidental», desenvolupat a partir del segle XX i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a trucar|cridar com a «el ioga del sexe» o «ioga sexual».
Aquesta perspectiva és tendenciosa; sota la premissa del relativisme ètic quant a les pràctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el món islàmic.
Aquesta important majoria consumista ha donat dinàmica al mercat eròtic i van ser legitimades per aquesta raó; no obstant això, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l’ascetisme budista no dista del cristià, i que l’exercici tàntric sexual no és hedonista ni persegueix el plaer ‘per es ‘ ‘. (Norbu, 1996)
Pel que sembla, la finalitat d’aquesta pràctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l’erecció immòbil del penis duri hores sense arribar a ejacular”.
El camino del tantra
Programa sobre el tantra i la sexualitat
Laboratoris farmacèutics i grip A
Teeelaaa marineeeraaa! I on ha anat a parar el periodisme d’investigació? On són els reportatges crítics sobre aquest tema? Per què no es divulguen? Com ens volen prendre el pèl, mare meva…
El conflicte per la pastilla de l’endemà
Benvolguda senyora Geli (i totes les persones que tenen poder per canviar aquesta situació),
Amb tots els meus respectes, em nego a creure que, essent metgessa de professió i havent participat en diferents moviments associatius entorn de la lluita contra la SIDA (segons la web de la Generalitat de Catalunya), se sorprengui davant la polèmica creada arran de la venda de la pastilla de l’endemà a les farmàcies… I també m’indigna profundament el fet de tenir la sensació que a la ciutadania se’ns pren aparentment per imbècils de manera sistemàtica.
Tinc la sort d’haver vist una mica de món i d’informar-me tot el que puc, i si em permet la impertinència, li diré que, per si no ho sabien vostè i totes les persones que tenen poder per canviar aquesta situació, hi ha una cosa que es diu indústria farmacèutica que té un poder tan enorme en alguns estats com l’espanyol, que de vegades les persones professionals de la política fan veure que s’obliden de la importància que té el fet de subministrar medicaments a la gent amb control mèdic (i no farmacèutic) previ. I és que m’imagino que no es deuen pas pensar que les persones que treballen a les farmàcies tindran accés a l’historial mèdic de les dones que adquiriran la pastilla de l’endemà, oi? També em permeto recordar-los que vostès tenen càrrecs de molta responsabilitat i que l’administració de medicaments que tenen efectes secundaris (com ara la píndola de l’endemà) no s’hauria de fer a la babalà.
D’altra banda, em sembla que caldria analitzar si el jovent té més por d’un embaràs o d’una malaltia venèria, perquè en cas que la resposta sigui la primera, és possible que les mesures que s’han pres amb el seu suport acabin augmentant tant el nombre de casos de joves que mantenen relacions sexuals sense cap protecció com els de contagi de malalties de tots tipus per contacte sexual. És per això que deploro que, en general, la classe política i mèdica no es mostri prou crítica tant amb les mesures adoptades pel que fa a la pastilla de l’endemà com amb la manera de tractar el tema de la grip A, per posar un exemple similar (els recomano que es mirin aquest vídeo i aquest article), o el de la vacuna contra el papil·loma humà (els convido a consultar el que en diu el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris). I suposo que no cal que expressi la meva preocupació per la salut de les dones (especialment les joves) que tindran a partir d’ara tantes facilitats per accedir a un preparat que no es caracteritza precisament per la seva innocuïtat (no fa falta que llegeixin aquesta entrada, oi?).
Per totes aquestes raons, els suggereixo que facin una revisió urgent de la seva videoteca i de la seva biblioteca i que recuperin tant la pel·lícula de Fernando Meirelles com el llibre de John Le Carré (The constant gardener) i de Jörg Blech (Els inventors de malalties). Potser així tornaran a la realitat (ja se sap que de vegades supera la ficció dels llibres i de les pel·lícules!) i començaran a comprendre millor les polèmiques que generen algunes decisions preses sense gaire criteri, aparentment…
Salut plena: Ayurveda
Aquest és un dels documentals més reveladors que he vist. És una meravella. No us el perdeu!
Tens vista?
Em permeto aquest petit joc de paraules -o dilogia, o sil·lepsi- per introduir un tema que em sembla força interessant. Estava llegint a la pàgina web del doctor Masgrau un article titulat Exercicis per millorar la vista i m’he fixat especialment en un fragment que reprodueixo aquí:
“Mirada analítica. Un dels mals hàbits dels ulls amb trastorns és pretendre abastar-ho tot amb un sol cop d’ull, fet que provoca una fixació de la mirada. Els ulls dels aborígens de les tribus en estat més primitiu tenen una mobilitat contínua. No fixen els ulls en cap punt, sinó que recorren tots els detalls i n’extreuen una visió de conjunt. Aquesta és la forma saludable de mirar. La societat industrial ha propiciat la modificació de la visió natural, que es tradueix fonamentalment en aquesta fixació de la mirada. Per impedir-ho, cal que els ulls estiguin en continu moviment, copsant cada vegada un petit detall del conjunt mentre es desplaça la mirada amb agilitat. D’aquesta manera, el conjunt es dibuixarà d’una manera més nítida, alhora que no representarà un esforç extraordinari pels ulls. Fins que no s’hagi adquirit aquest hàbit, és un exercici molt beneficiós practicar la mirada analítica amb una imatge, un paisatge o un fragment, tot examinant-ne les parts a poc a poc, movent els ulls amb suavitat.”
Com veieu,;-) sembla que hi ha qüestions culturals que influeixen directament en la nostra manera de mirar el món (bé, això sembla obvi), i per tant en la nostra salut ocular. Em sembla que ja he trobat una de les raons per les quals duc ulleres!:-P Després d’haver llegit l’article d’en Masgrau m’he proposat un repte: fer alguns dels exercicis que ens hi suggereix com més sovint millor i… a veure què passa d’aquí a uns mesos!
Algú més s’anima? 
Qui sóc
Fotos
DRETS D’AUTORIA
